Ahir no sé en que devíem estar pensant, avui 31 segur que és l'últim dia d'aquest mes.
Esperem que aquests dies de pluja us hagin ajudat a rentar un xic els maldecaps. Obriu la finestra i deixeu entrar l'aire net i fresc!!
Avui la xarxa ens va una mica lenta per això arriben un xic tard els reptes.
Anem per feina:
Repte 17, la segona parcel·la misteriosa
Bé, anem per la segona parcel·la desconeguda.
- De qui és la parcel·la de la foto?
- Quin nom creus que li va posar?
- Quines plantes es veuen? pots escriure el nom de les que sàpigues.
Et dono una pista...és d'un noi de segon curs. El seu nom el podràs fer seguint la primera lletra de cada imatge.
Repte 18, reflexió sobre un conte
Dedica una estona a llegir aquest conte. Després pensa una mica en la història que explica. Per acabar i envia'ns els comentaris, les idees, els sentiments que t'hagi provocat aquest relat.
L'elefant encadenat
a partir d'un conte de Jorge Bucay
Quan jo era petit, m’encantaven els circs! I el què més m’agradava dels circs eren els animals, em cridava especialment l’atenció l’elefant. Que més tard vaig saber que era també l’animal preferit de gairebé tots els nens.
Durant la funció l’enorme bèstia feia gala d’un pes, mida i força descomunals.
Però després de l’actuació i poc abans de tornar a l’escenari l’elefant sempre estava lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena subjectada a una de les seves potes.
L’estaca era tan sols un minúscul tros de fusta molt poc enterrada al terra, tan sols uns 2 cm i encara que la cadena era grossa i poderosa em semblava prou obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de cop amb la seva força podria alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir!
El misteri em segueix sent evident, què el subjecte?, perquè no marxa?
Quan jo tenia 5-6 anys encara confiava en la saviesa dels majors i llavors vaig
preguntar a un mestre, al pare, mare, “tiets”... pel misteri de l’elefant.
Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapa perquè estava domesticat i vaig fer la pregunta obvia: si està domesticat perquè l’encadenen? La veritat és que no recordo haver rebut cap resposta coherent.
Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca i només el recordava quan em trobava amb d’altres que s’havien fet aquesta pregunta alguna vegada.
Fa alguns anys vaig descobrir, per sort, que algú havia estat el suficientment savi com per trobar la resposta. L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des de que era molt petit.
Vaig tancar els ulls i vaig imaginar l’indefens elefant recent nascut subjecte a l’estaca. Estic segura que en aquell moment l’elefant va empènyer, tibar i suar intentant deslligar-se. Tot i els seus esforços no ho va aconseguir!
Perquè aquella estaca era realment massa dura per ell. Vaig imaginar que l’elefantet s’adormia esgotat i el dia següent ho tornava a intentar i l’altre, i l’altre... fins que un dia, terrible per la seva història futura, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquell elefant enorme i poderós que veiem en el circ no s’escapa perquè creu, pobre, que no pot. Té gravat el record de la impotència que va sentir, realment, poc després de néixer. I el pitjor és que mai més ha tornat a qüestionar-se
sèriament aquest record. Mai més va intentar posar a prova la seva força.
Així és, tots som una mica com l’elefant del circ, anem pel món lligats a cents d’estaques que ens treuen llibertat. Vivim pensant que no podem fer moltes coses, simplement perquè una vegada, fa temps, ho vam intentar i no ho vam
aconseguir. Vam fer llavors el mateix que l’elefant, vam gravar a la nostre memòria aquest missatge: no puc, no puc i mai podré.
Hem crescut portant aquest missatge que ens vam imposar nosaltres mateixos. Això és el què ens passa, vivim condicionats per un jo que ja no existeix, un jo que no va poder. La única manera de saber si podem aconseguir-ho és intentar-ho de nou, posant en això tot el teu cor.
